SABER SER CRÍTICS AMB EL MÓN

Quins són els límits dels anuncis, quina és la barrera que els publicistes haurien de tenir a l’hora de fer les seves creacions?
Però no podem dir que la culpa és només seva, ja que la realitat depèn dels ulls que miren. Si és així, perquè en els últims anys s’ha incrementat les patologies en relació al benestar amb un mateix? Com les malalties d’anorèxia, bulímia, la infravaloració, problemes d’autoestima, depressions...Si és que ens regalen un món d’elits i la realitat és una altre...
Per aquest motiu, és essencial que les persones siguem crítiques i estiguem preparades per fer una bona interpretació de tota la publicitat que ens està abordant constantment.
En relació això he fet la contrapublicitat de dos anuncis:
- En el primer, AILLOS MIO (DIAMONS LIFESTYLE): Sobretot em va cridar l’atenció l’eslogan: Cualquier momento es bueno para concederte un deseo. Just a sota, la fotografia de tres anells luxosos enllaçats. Esta clar que aquest anunci va destinat a un grup determinat de població, amb cert nivell econòmic que no tothom pot tenir. Perquè no crec que qualsevol persona, amb la economia que corre en aquests temps l’anomenada “classe mitja” es pugui permetre un desig com aquest. A més he fet la comparació amb el tipus de desig que podria tenir un nen qualsevol, en el Tercer Món: el fet de menjar. I és que en teoria el Nadal ens converteix a tots en persones humils i generoses. ¿Si? Jo crec que en persones consumistes i egoistes.
- En el segon, de la CREMA ANTIEDAT VICHY: Com que encara no hi hagut manera de trobar l’elixir a la eterna joventut, el món ha cregut que el què no podem aconseguir, ho hem de disfressar per aparentar el què no som. Per això, el més important és semblar que els anys no et passen factura, i ens cobrim de mil cremes malcuroses per enganyar el mirall i que sembli que els anys no han passat per nosaltres. De debò és necessari? Les arrugues i les taques a la pell no haurien de tenir connotacions negatives, sinó tot el contrari: tenir un significat de vellesa i sabiduria, d’experiència.
A vegades la publicitat ens ensenya, en realitat, una excusa per gira el cap i distreure’ns de tot allò que passa a l’altre banda.

La publictat, una realitat distorcionada

Actualment vivim en una societat del consum. Cada dia som bombardejats per mil tipus diferents de informació des del moment que ens despertem: per la radio, per la televisió, internet, per el carrer, inclús a llocs inimaginables

Però com podem diferenciar el què és i el què no és correcte?

Caminant per el carrer m’he plantejat observar tota aquella informació en què em podria fixar, i veure de quina manera podria arribar a influir en la meva manera de pensar o d’actuar. Però de seguida m’he adonat que amb uns coneixements i un pensament crític, els publicistes ja ho tenen una mica més difícil. Llavors, si vivim en una societat de consum, la nostre educació s’haurà de basar en formar persones actives, pensants i critiques davant aquestes masses de informació. Una societat ben conscienciada del paper dels mitjans de comunicació serà molt més difícil de manipular.
Un exemple d’aquesta educació el trobem en el text de la educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales, ja que ens planteja aquesta nova manera d’ensenyar. Si conscienciem els nens, ja des de petits, que el món no és sempre tant real com ens el pinten, estem creant a la vegada un futur crític, capaç de veure la part real, de la part distorsionada. Ensenyar que les empreses es mouen per uns interessos més individuals, de cara a fer diners, i no del què ens fan creure, pal•liar les nostres necessitats.
Oscar Brahim també fa la seva denuncia a partir de modificacions en els anuncis que hi ha a les valles publicitàries. Ens demostra que no tot és com ens ho mostren, i la veritat, crec que la realitat la crea els ulls que la miren. No hem de creure en els prototips que ens inculquen els mitjans de comunicació, perquè realment poques persones compleixen aquets trets, i tampoc ets millor persona si més coses tens...

L'EDUCACIÓ WEB 2.0

Fa dues setmanes, ens van fer una conferència sobre la WEB 2.0, i he pogut veure que té una gran relació amb la educació que es vol començar a impartir a partir d’ara.
La web 2.0 consisteix en crea un espai en què tots som col•laboradors, totes les persones podem participar i extreure a la vegada informació o coneixements sobre el tema que vulguem gratuïtament.
Més o menys passa el mateix amb l’educació. Com es podria realitzar una educació 2.0?
La veritat és que és bastant més complex que la idea de WEB 2.0..
L’educació hauria de ser vista com un ensenyament bidireccional, d’aquesta manera tots els alumnes tindrien capacitat de intervenir i a més a més aquesta participació, convertiria l’experiència d’aprendre, ja que no només el professor seria la única font de saber, sinó que els alumnes aprendrien dels uns els altres a la vegada.
Les tecnologies també agafen un paper important, com per exemple, el concepte pissarra, també pot agafa una forma digital, i els alumnes poden crear treballs o descarregar-se apunts, i alhora modificar o preguntar. Crec que fora de la polèmica que desencadena incloure els ordinadors en l’ensenyança primària i secundària ( és a dir tots els problemes que genera d’atenció, de pèrdua d’escriptura, de socialització, etc..) es podria utilitzar com una eina de consulta. Ho explicaré millor:
Ara mateix, un dels grans problemes de l’educació, es centra en la poca atenció individual que reben els alumnes, ja que les classes són de 30 nens i nenes, i és difícil que un sol professor pugui estar a sobre de tots, ajudant-los en tot el què necessiten. Una solució que pretendria donar els ordinadors en les aules, podria ser aquesta ajuda més individualitzada, on els alumnes podrien preguntar el professor via e-mail, tot allò que no ha quedat clar a classe, o que no ha donat temps de preguntar.
L’educació 2.0 vista des del punt de què tots som participants de l’aprenentatge, on tots som responsables dels altres, i crea així una mena de solidaritat de coneixements, un intercanvi de sabers i idees, on l’objectiu és aprendre i a canvi, ensenyar el què tu saps.

Anna

TECNOAUTOBIOGRAFIA

La meva tecnoautobiografia representa la meva relació amb les tecnologies des de el moment en què vai néixer. Simbolitza un viatge que comença a Badalona, la meva ciutat, i va passant per diverses imatges que tenen elements tecnològics. No només referits a coses matèrials, si no també altres tipos de tecnologies. Un exemple d'aquestes tecnologies que es pot veure en el video, serien:
- Organitzatives: L'escola, crec que té un paper important, ja que dominar la organització i l'agrupació. I és la primera tecnologia que interioritzem i ens ajuda posteriorment.
- Simbòliques: Un piercing, la religió o la publicitat.
- Biotecnologia: Tots els elements relacionats amb el menjar
- Artefactuals: Tots els transports.

Totes les persones estem permanentment en contacte amb qualsevol d'aquests tipos de tecnologia. Sería imposible viure sense elles..Per això ho he simbolitzat com un viatge, un viatge que ens acompanya i sempre ens permet tornar a casa.
A cada etapa de la meva vida, les tecnologies han tingut un paper diferent, com he dit abans, primer va ser l'escola..Després durant la meva asolescència va apareixa l'internet, com a font de socialització. I ara anys més tard, el campus virtual en la universitat.
Espero poder continua viatjant..

Anna

Sobre l'article de Mendez: HOY ES MAÑANA

Al llegir aquest article m'he adonat que les tecnologies no només estan constituides de infrastructures materials, sinó que ens rodejan des de el nostre naixement. Em refereixo que no podem pensar en tecnologia només en referir-nos en conceptes tècnics, com podria ser un ordinador o un telèfon mòbil, sinó que la nostre societat, la nostra comunitat, i els nostres símbols ja formen part de la tecnologia.

Des de l'època industrial, la tecnologia va comença a agafar un paper molt important. Els països d'occident van passar per alt tot el què era anterior a ells, per imposar al món els seus descobriments. Cosa que va generar la pèrdua de molts coneixements que ara per ara ens podrien resultar molt útils, el veure que molts avenços nostres ens estan destruint. Però amb el temps van anar sorgint ideals que protegien el món, i van començar anar en contre d'això.

No hem de veure la tecnologia ni com un element imprescindible que canviarà el món, ni com un element negatiu que ens està destruint. Hem de ser capaços de trobar una simbiosi entre aquests dos punts. Evitar la destrucció a través de les innovacions sería una solució. Ara per ara, podem veure que la Terra està patint tots aquests anys d'ignorancia ecològica, on l'única cosa que preocupava als humans era inventar artefactes que ens fes la vida més fàcil, fins el punt de crear noves necessitats, que al analitzar-les veiem que no eren tant imprescindibles.
La societat hauria de generar la necessitat ( que aquesta sí que és real) de buscar solucions per el nostre món, saber que tots haurem de viure aqui, no només nosaltres, si no les noves generacions.
Preparar el món, fer-lo sostenible, respectant la seva capacitat de càrrega. S'ha de consienciar la societat, i una de les maneres és a través de l'educació. La matèria de Tecnologia, que s'implanta els instituts, es basa en coneixements antics, que no serveixen a les persones del futur establir aquesta nova concepció. S'haurien de revisar tots aquests coneixements.

En resum, crec que la societat hauria de començar adonar-se que el punt de vista que té cap a les tecnologies és bastant erroni. S'han ideat per solucionar i ajudar-nos, i per aquest motiu la hem de començar a jutjar per el què podria arribar a fer per nosaltres, i no per el què no està fent o per el què ens ha creat.

Quin model de societat de la informació volem construir?

La societat de la informació i del coneixament, ens assegura un desenvolupament tecnològic i una evolució constant. Però quin paper han de tenir les tecnologies de la informació i comunicació en aquesta societat?

Aquest nou model ha vingut acompanyat de molts canvis en tots els aspectes, tot el món s'ha interconectat, formant un gran conjunt de xarxes, on intercanviem informació, idees, coneixaments.. Hem aconseguit borrar les fronteres físiques entre els països per formar aquesta gran aldea global.

Però aquesta interconexió entre països, està representant també una interconexió entre persones? Per una part si, ja que podem comunicar-nos inmediatament amb algu que esta molt lluny, però per una altre banda, no està desfent els lligams personals cara a cara, entre la gent q si que viu a prop?

L'internet ens ha solucionat un munt de problemes en relació a la comunicació, i juga un bon paper entre aquesta nova societat. Però el problema no és el paper que desenvolupen les TIC en la societat, si no, quin paper hem de jugar la societat, juntament amb les TIC perquè funcioni. Nosaltres hem de ser capaços de distingir aquella informació que no és correcta, el què si que és una necessitat per nosaltres i el què ha estat creat com a necessitat i no ho és. Hem de tenir uns coneixaments bàsics per evitar la manipulació que poden fer governs i empreses. I a més a més, ajudar a tota aquella gent que encara no s'adaptat aquest nou model de vida, tan digitalitzat, per evitar que es puguin trobar exclosos.

Realment, els què hem d'evolucionar davant d'aquesta nova societat de la informació som nosaltres.

Anna

Nativa o immigrant digital?

Des de que sóc petita, estic en contacte amb el món dels ordinadors i del internet. Per aquest motiu, em puc considerar una nativa digital. A diferencia dels meus pares, que també utilitzen els nous mitjans de comunicació, jo faig servir un nou vocabulari, igual que tots els joves actuals, on d’aquesta manera puc aprofitar més l’espai i el temps. Ells això no ho entenen i escriuen amb la millor ortografia possible. Una altre diferencia, com diu l’article de Pisani, jo busco les meves pròpies eines, es a dir, que no em limito amb el què em proporciona l’ internet, vaig més enllà, i investigo nous medis i més informació. Si en algun moment em trobo amb alguna barrera, alguna pas que no pugui realitzar per qualsevol problema, sóc capaç de buscar alternatives, cosa que els meus pares els hi pot costar molt més, i sempre acaben demanant la meva ajuda.
A més a més sóc capaç de fer diferents accions simultànies, des de tenir obertes varies converses en el MSN, mirar el Facebook, buscar informació per internet, i fer un treball.
Els joves d’ara naixem en un món molt digitalitzat, on els ordinadors i l’ internet són unes eines molt utilitzades, en tots els àmbits de la vida quotidiana. En canvi les persones adultes, que s’han trobat amb aquest món de cop, han tingut que adaptar-se, sense moltes ajudes, per això reben el nom de immigrants digitals, ja que són nous en aquest món.