La publictat, una realitat distorcionada

Actualment vivim en una societat del consum. Cada dia som bombardejats per mil tipus diferents de informació des del moment que ens despertem: per la radio, per la televisió, internet, per el carrer, inclús a llocs inimaginables

Però com podem diferenciar el què és i el què no és correcte?

Caminant per el carrer m’he plantejat observar tota aquella informació en què em podria fixar, i veure de quina manera podria arribar a influir en la meva manera de pensar o d’actuar. Però de seguida m’he adonat que amb uns coneixements i un pensament crític, els publicistes ja ho tenen una mica més difícil. Llavors, si vivim en una societat de consum, la nostre educació s’haurà de basar en formar persones actives, pensants i critiques davant aquestes masses de informació. Una societat ben conscienciada del paper dels mitjans de comunicació serà molt més difícil de manipular.
Un exemple d’aquesta educació el trobem en el text de la educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales, ja que ens planteja aquesta nova manera d’ensenyar. Si conscienciem els nens, ja des de petits, que el món no és sempre tant real com ens el pinten, estem creant a la vegada un futur crític, capaç de veure la part real, de la part distorsionada. Ensenyar que les empreses es mouen per uns interessos més individuals, de cara a fer diners, i no del què ens fan creure, pal•liar les nostres necessitats.
Oscar Brahim també fa la seva denuncia a partir de modificacions en els anuncis que hi ha a les valles publicitàries. Ens demostra que no tot és com ens ho mostren, i la veritat, crec que la realitat la crea els ulls que la miren. No hem de creure en els prototips que ens inculquen els mitjans de comunicació, perquè realment poques persones compleixen aquets trets, i tampoc ets millor persona si més coses tens...