Feliç2010

Acabat el 2009, m'he adonat de tot el què m'ha fet canviar oomençar la universitat.
He pugut aprendre moltissimes coses. En relació a l'assignatura de les TIC, m'ha sorprès molt que les tecnologies no només siguin tot allò artefactual, és a dir tot allò que és físic, tot tot tot el què ens rodeja forma part de les tecnologies, fins i tot els símbols. A més a més,pot arribar a ser una eina molt necessària per la nostre feina. També he aprés que s'ha de donar una bona interpretació a les tecnolgies, i saber quan i com és el moment de utilitzar-les.
El taller de la contrapublicitat també em va ensenyar moltes coses, és imprescindible crear a persones crítiques i pensants davant d'un món tan bombardejat per anuncis i influències de tot tipus.

En relació a la feria de la última classe, va ser interessant veure els diferents projectes dels altres grups, d'una manera o altra, ens vem adonar dels diferents sectors amb més risc d'exclusió, i de quina manera es podria intervenir. A més a més, a l'hora de desenvolupar el projecte del meu grup, va ser una experiència molt bona, i vaig observar que realitzar activitats dinàmiques i divertides tenen més bona entrada entre les persones.

En resum, crec que ha sigut una assignatura molt interessant i he pugut assimilar bastantes coses que abans desconeixia.

FELIÇ2010
Anna Montornès

SABER SER CRÍTICS AMB EL MÓN

Quins són els límits dels anuncis, quina és la barrera que els publicistes haurien de tenir a l’hora de fer les seves creacions?
Però no podem dir que la culpa és només seva, ja que la realitat depèn dels ulls que miren. Si és així, perquè en els últims anys s’ha incrementat les patologies en relació al benestar amb un mateix? Com les malalties d’anorèxia, bulímia, la infravaloració, problemes d’autoestima, depressions...Si és que ens regalen un món d’elits i la realitat és una altre...
Per aquest motiu, és essencial que les persones siguem crítiques i estiguem preparades per fer una bona interpretació de tota la publicitat que ens està abordant constantment.
En relació això he fet la contrapublicitat de dos anuncis:
- En el primer, AILLOS MIO (DIAMONS LIFESTYLE): Sobretot em va cridar l’atenció l’eslogan: Cualquier momento es bueno para concederte un deseo. Just a sota, la fotografia de tres anells luxosos enllaçats. Esta clar que aquest anunci va destinat a un grup determinat de població, amb cert nivell econòmic que no tothom pot tenir. Perquè no crec que qualsevol persona, amb la economia que corre en aquests temps l’anomenada “classe mitja” es pugui permetre un desig com aquest. A més he fet la comparació amb el tipus de desig que podria tenir un nen qualsevol, en el Tercer Món: el fet de menjar. I és que en teoria el Nadal ens converteix a tots en persones humils i generoses. ¿Si? Jo crec que en persones consumistes i egoistes.
- En el segon, de la CREMA ANTIEDAT VICHY: Com que encara no hi hagut manera de trobar l’elixir a la eterna joventut, el món ha cregut que el què no podem aconseguir, ho hem de disfressar per aparentar el què no som. Per això, el més important és semblar que els anys no et passen factura, i ens cobrim de mil cremes malcuroses per enganyar el mirall i que sembli que els anys no han passat per nosaltres. De debò és necessari? Les arrugues i les taques a la pell no haurien de tenir connotacions negatives, sinó tot el contrari: tenir un significat de vellesa i sabiduria, d’experiència.
A vegades la publicitat ens ensenya, en realitat, una excusa per gira el cap i distreure’ns de tot allò que passa a l’altre banda.

La publictat, una realitat distorcionada

Actualment vivim en una societat del consum. Cada dia som bombardejats per mil tipus diferents de informació des del moment que ens despertem: per la radio, per la televisió, internet, per el carrer, inclús a llocs inimaginables

Però com podem diferenciar el què és i el què no és correcte?

Caminant per el carrer m’he plantejat observar tota aquella informació en què em podria fixar, i veure de quina manera podria arribar a influir en la meva manera de pensar o d’actuar. Però de seguida m’he adonat que amb uns coneixements i un pensament crític, els publicistes ja ho tenen una mica més difícil. Llavors, si vivim en una societat de consum, la nostre educació s’haurà de basar en formar persones actives, pensants i critiques davant aquestes masses de informació. Una societat ben conscienciada del paper dels mitjans de comunicació serà molt més difícil de manipular.
Un exemple d’aquesta educació el trobem en el text de la educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales, ja que ens planteja aquesta nova manera d’ensenyar. Si conscienciem els nens, ja des de petits, que el món no és sempre tant real com ens el pinten, estem creant a la vegada un futur crític, capaç de veure la part real, de la part distorsionada. Ensenyar que les empreses es mouen per uns interessos més individuals, de cara a fer diners, i no del què ens fan creure, pal•liar les nostres necessitats.
Oscar Brahim també fa la seva denuncia a partir de modificacions en els anuncis que hi ha a les valles publicitàries. Ens demostra que no tot és com ens ho mostren, i la veritat, crec que la realitat la crea els ulls que la miren. No hem de creure en els prototips que ens inculquen els mitjans de comunicació, perquè realment poques persones compleixen aquets trets, i tampoc ets millor persona si més coses tens...

L'EDUCACIÓ WEB 2.0

Fa dues setmanes, ens van fer una conferència sobre la WEB 2.0, i he pogut veure que té una gran relació amb la educació que es vol començar a impartir a partir d’ara.
La web 2.0 consisteix en crea un espai en què tots som col•laboradors, totes les persones podem participar i extreure a la vegada informació o coneixements sobre el tema que vulguem gratuïtament.
Més o menys passa el mateix amb l’educació. Com es podria realitzar una educació 2.0?
La veritat és que és bastant més complex que la idea de WEB 2.0..
L’educació hauria de ser vista com un ensenyament bidireccional, d’aquesta manera tots els alumnes tindrien capacitat de intervenir i a més a més aquesta participació, convertiria l’experiència d’aprendre, ja que no només el professor seria la única font de saber, sinó que els alumnes aprendrien dels uns els altres a la vegada.
Les tecnologies també agafen un paper important, com per exemple, el concepte pissarra, també pot agafa una forma digital, i els alumnes poden crear treballs o descarregar-se apunts, i alhora modificar o preguntar. Crec que fora de la polèmica que desencadena incloure els ordinadors en l’ensenyança primària i secundària ( és a dir tots els problemes que genera d’atenció, de pèrdua d’escriptura, de socialització, etc..) es podria utilitzar com una eina de consulta. Ho explicaré millor:
Ara mateix, un dels grans problemes de l’educació, es centra en la poca atenció individual que reben els alumnes, ja que les classes són de 30 nens i nenes, i és difícil que un sol professor pugui estar a sobre de tots, ajudant-los en tot el què necessiten. Una solució que pretendria donar els ordinadors en les aules, podria ser aquesta ajuda més individualitzada, on els alumnes podrien preguntar el professor via e-mail, tot allò que no ha quedat clar a classe, o que no ha donat temps de preguntar.
L’educació 2.0 vista des del punt de què tots som participants de l’aprenentatge, on tots som responsables dels altres, i crea així una mena de solidaritat de coneixements, un intercanvi de sabers i idees, on l’objectiu és aprendre i a canvi, ensenyar el què tu saps.

Anna

TECNOAUTOBIOGRAFIA

La meva tecnoautobiografia representa la meva relació amb les tecnologies des de el moment en què vai néixer. Simbolitza un viatge que comença a Badalona, la meva ciutat, i va passant per diverses imatges que tenen elements tecnològics. No només referits a coses matèrials, si no també altres tipos de tecnologies. Un exemple d'aquestes tecnologies que es pot veure en el video, serien:
- Organitzatives: L'escola, crec que té un paper important, ja que dominar la organització i l'agrupació. I és la primera tecnologia que interioritzem i ens ajuda posteriorment.
- Simbòliques: Un piercing, la religió o la publicitat.
- Biotecnologia: Tots els elements relacionats amb el menjar
- Artefactuals: Tots els transports.

Totes les persones estem permanentment en contacte amb qualsevol d'aquests tipos de tecnologia. Sería imposible viure sense elles..Per això ho he simbolitzat com un viatge, un viatge que ens acompanya i sempre ens permet tornar a casa.
A cada etapa de la meva vida, les tecnologies han tingut un paper diferent, com he dit abans, primer va ser l'escola..Després durant la meva asolescència va apareixa l'internet, com a font de socialització. I ara anys més tard, el campus virtual en la universitat.
Espero poder continua viatjant..

Anna