SABER SER CRÍTICS AMB EL MÓN

Quins són els límits dels anuncis, quina és la barrera que els publicistes haurien de tenir a l’hora de fer les seves creacions?
Però no podem dir que la culpa és només seva, ja que la realitat depèn dels ulls que miren. Si és així, perquè en els últims anys s’ha incrementat les patologies en relació al benestar amb un mateix? Com les malalties d’anorèxia, bulímia, la infravaloració, problemes d’autoestima, depressions...Si és que ens regalen un món d’elits i la realitat és una altre...
Per aquest motiu, és essencial que les persones siguem crítiques i estiguem preparades per fer una bona interpretació de tota la publicitat que ens està abordant constantment.
En relació això he fet la contrapublicitat de dos anuncis:
- En el primer, AILLOS MIO (DIAMONS LIFESTYLE): Sobretot em va cridar l’atenció l’eslogan: Cualquier momento es bueno para concederte un deseo. Just a sota, la fotografia de tres anells luxosos enllaçats. Esta clar que aquest anunci va destinat a un grup determinat de població, amb cert nivell econòmic que no tothom pot tenir. Perquè no crec que qualsevol persona, amb la economia que corre en aquests temps l’anomenada “classe mitja” es pugui permetre un desig com aquest. A més he fet la comparació amb el tipus de desig que podria tenir un nen qualsevol, en el Tercer Món: el fet de menjar. I és que en teoria el Nadal ens converteix a tots en persones humils i generoses. ¿Si? Jo crec que en persones consumistes i egoistes.
- En el segon, de la CREMA ANTIEDAT VICHY: Com que encara no hi hagut manera de trobar l’elixir a la eterna joventut, el món ha cregut que el què no podem aconseguir, ho hem de disfressar per aparentar el què no som. Per això, el més important és semblar que els anys no et passen factura, i ens cobrim de mil cremes malcuroses per enganyar el mirall i que sembli que els anys no han passat per nosaltres. De debò és necessari? Les arrugues i les taques a la pell no haurien de tenir connotacions negatives, sinó tot el contrari: tenir un significat de vellesa i sabiduria, d’experiència.
A vegades la publicitat ens ensenya, en realitat, una excusa per gira el cap i distreure’ns de tot allò que passa a l’altre banda.

La publictat, una realitat distorcionada

Actualment vivim en una societat del consum. Cada dia som bombardejats per mil tipus diferents de informació des del moment que ens despertem: per la radio, per la televisió, internet, per el carrer, inclús a llocs inimaginables

Però com podem diferenciar el què és i el què no és correcte?

Caminant per el carrer m’he plantejat observar tota aquella informació en què em podria fixar, i veure de quina manera podria arribar a influir en la meva manera de pensar o d’actuar. Però de seguida m’he adonat que amb uns coneixements i un pensament crític, els publicistes ja ho tenen una mica més difícil. Llavors, si vivim en una societat de consum, la nostre educació s’haurà de basar en formar persones actives, pensants i critiques davant aquestes masses de informació. Una societat ben conscienciada del paper dels mitjans de comunicació serà molt més difícil de manipular.
Un exemple d’aquesta educació el trobem en el text de la educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales, ja que ens planteja aquesta nova manera d’ensenyar. Si conscienciem els nens, ja des de petits, que el món no és sempre tant real com ens el pinten, estem creant a la vegada un futur crític, capaç de veure la part real, de la part distorsionada. Ensenyar que les empreses es mouen per uns interessos més individuals, de cara a fer diners, i no del què ens fan creure, pal•liar les nostres necessitats.
Oscar Brahim també fa la seva denuncia a partir de modificacions en els anuncis que hi ha a les valles publicitàries. Ens demostra que no tot és com ens ho mostren, i la veritat, crec que la realitat la crea els ulls que la miren. No hem de creure en els prototips que ens inculquen els mitjans de comunicació, perquè realment poques persones compleixen aquets trets, i tampoc ets millor persona si més coses tens...