Nativa o immigrant digital?

Des de que sóc petita, estic en contacte amb el món dels ordinadors i del internet. Per aquest motiu, em puc considerar una nativa digital. A diferencia dels meus pares, que també utilitzen els nous mitjans de comunicació, jo faig servir un nou vocabulari, igual que tots els joves actuals, on d’aquesta manera puc aprofitar més l’espai i el temps. Ells això no ho entenen i escriuen amb la millor ortografia possible. Una altre diferencia, com diu l’article de Pisani, jo busco les meves pròpies eines, es a dir, que no em limito amb el què em proporciona l’ internet, vaig més enllà, i investigo nous medis i més informació. Si en algun moment em trobo amb alguna barrera, alguna pas que no pugui realitzar per qualsevol problema, sóc capaç de buscar alternatives, cosa que els meus pares els hi pot costar molt més, i sempre acaben demanant la meva ajuda.
A més a més sóc capaç de fer diferents accions simultànies, des de tenir obertes varies converses en el MSN, mirar el Facebook, buscar informació per internet, i fer un treball.
Els joves d’ara naixem en un món molt digitalitzat, on els ordinadors i l’ internet són unes eines molt utilitzades, en tots els àmbits de la vida quotidiana. En canvi les persones adultes, que s’han trobat amb aquest món de cop, han tingut que adaptar-se, sense moltes ajudes, per això reben el nom de immigrants digitals, ja que són nous en aquest món.